Back Gemengde ekonomie Afrikaans اقتصاد مختلط Arabic اقتصاد مختلط ARZ Economía mesta AST Qarışıq iqtisadiyyat Azerbaijani Смесена икономика Bulgarian মিশ্র অর্থনীতি Bengali/Bangla ئابووری تێکەڵ CKB Smíšená ekonomika Czech Blandingsøkonomi Danish

Economia mixta

Economia
Gràfic de producció
Gràfic de producció
Història
Història del pensament econòmic  · Europa  · Capitalisme  · Universal  · Amèrica  · Comunisme  · Oceania  · Àfrica  · Àsia
Escoles i ideologies
Comunisme  · Capitalisme  · Anarquia  · Laissez faire  · Socialisme de mercat  · Mercantilisme  · Fisiocràcia  · Lliure mercat  · Proteccionisme  · Sindicalisme
Mètode d'investigació
Macroeconomia  · Microeconomia  · Metodologia econòmica  · Economia ortodoxa  · Economia heterodoxa  · Economia matemàtica  · Teoria dels jocs  · Economia computacional  · Optimització matemàtica  · Econometria  · Economia experimental  · Comptabilitat nacional  · Creixement econòmic
Àrees d'estudi
Agricultura  · Comportamental  · Empresarial  · Cultural  · Demogràfica  · Desenvolupament  · Digital  · Ecològica  · Economia de l'educació  · Enginyeria econòmica  · Ambiental  · Evolucionista  · Expedicionària  · Geogràfica  ·  Financera  · Sanitària  · Organització industrial  · Economia de la informació  · Institucional  · Economia del coneixement  · Economia laboral  · Dret i economia  · D'empresa  · Monetària  · De recursos  · Organitzacional  · Economia del personal  · Planificació  ·  Política econòmica  · Polítiques públiques  · Polítiques socials  · Reginals  · Rurals  · Terciarització  · Socioeconomia  · Sociologia econòmica  · Estadística econòmica  · Urbana  · Economia del benestar  · Economia de guerra  · Economia de transició  · Economia de la religió
Sistemes econòmics
Capitalisme  · Corporativisme  · Comunisme  · Economia feudal  · Globalisme  · Caça i farratgeria  · Cooperativisme  · Economia circular  · Economia mixta
Contingut
Europa  · Amèrica Llatina  · Amèrica del nord  · Àfrica  · Àsia  · Oceania
Portal d'economia
  • Vegeu aquesta plantilla

L'Economia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat. Per tant, el repartiment de recursos es realitza entre ambdós sectors. L'economia mixta és una barreja entre dos sistemes econòmics: el de l'economia de mercat i l'economia planificada.

En aquest sistema, la gestió i administració dels béns és compartida entre el sector privat, en gran part, però al mateix temps, l'Estat intervé per evitar possibles fallides del mercat.[1]

Una economia mixta accepta tant empreses privades com serveis governamentals nacionalitzats, com ara serveis públics, seguretat, militar, benestar i educació. Una economia mixta també promou alguna forma de regulació per protegir el públic, el medi ambient o els interessos de l'estat.

Això contrasta amb una economia capitalista de laissez faire que pretén abolir o privatitzar la majoria dels serveis governamentals alhora que vol desregular l'economia, i una economia de planificació totalment centralitzada que pretén nacionalitzar la majoria dels serveis com a l'inici de la Unió Soviètica.

Alguns exemples de filosofies polítiques que donen suport a les economies mixtes inclouen el keynesianisme, el liberalisme social, el capitalisme d'estat, el feixisme, la socialdemocràcia, el model nòrdic i l'economia de mercat socialista de la Xina.

Una economia mixta també es pot definir com un sistema econòmic que combina elements d'una economia de mercat amb elements d'una economia planificada,[2] mercats amb intervencionisme estatal[3] o empresa privada amb empresa pública.[4][5] Comú a totes les economies mixtes és una combinació de principis de lliure mercat i principis del socialisme.[6] Tot i que no hi ha una definició única d'economia mixta, una definició tracta d'una barreja de mercats amb intervencionisme estatal, referint-se específicament a una economia de mercat capitalista amb una forta supervisió regulatòria i intervencions àmplies en els mercats. Un altre és el de la col·laboració activa de les visions capitalistes i socialistes.[7] No obstant això, una altra definició és de naturalesa apolítica i es refereix estrictament a una economia que conté una barreja d'empresa privada amb empresa pública.[8] Alternativament, una economia mixta pot referir-se a una fase de transició reformista a una economia socialista que permet un paper substancial per a l'empresa privada i la contractació dins d'un marc econòmic dominant de propietat pública. Això es pot estendre a una economia planificada de tipus soviètic que s'ha reformat per incorporar un paper més important per als mercats en l'assignació de factors de producció.[6]

La idea darrere d'una economia mixta, tal com defensaven John Maynard Keynes i d’altres, no era abandonar el mode de producció capitalista sinó mantenir el predomini de la propietat privada i el control dels mitjans de producció, amb l'empresa amb la recerca de beneficis i l'acumulació. del capital com a motor fonamental. La diferència d'un sistema capitalista de laissez-faire és que els mercats estan subjectes a diferents graus de control regulador i els governs exerceixen una influència macroeconòmica indirecta a través de polítiques fiscals i monetàries amb l'objectiu de contrarestar la història del capitalisme de cicles d'auge i caiguda, atur i desigualtat econòmica.[9] En aquest marc, el govern ofereix diferents graus d'utilitats públiques i serveis essencials, amb l'activitat estatal que proporciona béns públics i requisits cívics universals, com ara l'educació, la sanitat, la infraestructura física i la gestió de terrenys públics.[10] Això contrasta amb el capitalisme de laissez-faire, on l'activitat de l'estat es limita a mantenir l'ordre i la seguretat, proporcionar béns i serveis públics, així com el marc legal per a la protecció dels drets de propietat i l'execució dels contractes.[11][12]

Sobre els models econòmics d'Europa occidental defensats pels conservadors (demòcrates cristians), liberals (socialliberals) i socialistes (socialdemòcrates: la socialdemocràcia es va crear com una combinació de socialisme i democràcia liberal[13] com a part del consens de la postguerra,[14] una economia mixta és a la pràctica una forma de capitalisme on la majoria de les indústries són de propietat privada però hi ha una sèrie de serveis públics i serveis essencials de propietat pública,[15] normalment al voltant del 15 al 20 per cent.[16] En l'època de postguerra, la socialdemocràcia d'Europa occidental es va associar a aquest model econòmic.[17] Com a ideal econòmic, les economies mixtes estan recolzades per persones de diverses conviccions polítiques, en particular els socialdemòcrates.[18] L'estat del benestar capitalista contemporani ha estat descrit com un tipus d'economia mixta en el sentit d'intervencionisme estatal, en oposició a una barreja de planificació i mercats, ja que la planificació econòmica no era una característica o component clau de l'estat del benestar.[19]

  1. ↑ «Economía mixta» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2017].
  2. ↑ Gorman, Tom. The Complete Idiot's Guide to Economics, Alpha Books (2003), p. 9. "In a market economy, the private-sector businesses and consumers decide what they will produce and purchase, with little government intervention. ... In a command economy, also known as a planned economy, the government largely determines what is produced and in what amounts. In a mixed economy, both market forces and government decisions determine which goods and services are produced and how they are distributed."
  3. ↑ Schiller, Bradley. The Micro Economy Today, McGraw-Hill/Irwin, 2010, p. 15. "Mixed economy - An economy that uses both market signals and government directives to allocate goods and resources." This follows immediately from a discussion on command economies and market mechanism.
  4. ↑ Stilwell, Frank J. B.. Political Economy: The Contest of Economic Ideas. 2. Oxford University Press, 2006. ISBN 9780195551273. 
  5. ↑ Hendricks, Jean and Gaoreth D. Myles. Intermediate Public Economics, The MIT Press, 2006, p. 4 "the mixed economy where individual decisions are respected but the government attempts to affect these through the policies it implements".
  6. ↑ 6,0 6,1 Young, Greg. «Mixed Economy». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 30 desembre 2021]. «Alternatively, a mixed economy can emerge when a socialist government makes exceptions to the rule of state ownership to capture economic benefits from private ownership and free-market incentives. A combination of free market principles of private contracting and socialist principles of state ownership or planning is common to all mixed economies.»
  7. ↑ Mander, Jerry. The Capitalism Papers: Fatal Flaws of an Obsolete System. Counterpoint, 2012, p. 213–217. ISBN 978-1582437170. 
  8. ↑ Brown, Douglas. Towards a Radical Democracy (Routledge Revivals): The Political Economy of the Budapest School. Routledge, 11 November 2011, p. 10–11. ISBN 978-0415608794. «The apolitical definition of 'mixed economy' generally refers to the mix of public and private ownership forms. ... Here 'mixed economy' itself does not specify a political form. it means an economy characterized by a combination of public and private ownership as well as planning and markets.» 
  9. ↑ Pollin, Robert (2007). "Resurrection of the Rentier" Arxivat 12 April 2019 a Wayback Machine. (July–August). Book review of Andrew Glyn's Capitalism Unleashed: Finance, Globalization, and Welfare. In New Left Review (46): 141–142. "The underlying premise behind the mixed economy was straightforward. Keynes and like-minded reformers were not willing to give up on capitalism, and in particular, two of its basic features: that ownership and control of the economy's means of production would remain primarily in the hands of private capitalists; and that most economic activity would be guided by 'market forces', that is, the dynamic combination of material self-seeking and competition. More specifically, the driving force of the mixed economy, as with free-market capitalism, should continue to be capitalists trying to make as much profit as they can. At the same time, Keynes was clear that in maintaining a profit-driven marketplace, it was also imperative to introduce policy interventions to counteract capitalism's inherent tendencies—demonstrated to devastating effect during the 1930s calamity—toward financial breakdowns, depressions, and mass unemployment. Keynes's framework also showed how full employment and social welfare interventions could be justified not simply on grounds of social uplift, but could also promote the stability of capitalism."
  10. ↑ Rees, Merlyn. The Public Sector in the Mixed Economy. Bratsford, 1973, p. 240. ISBN 978-0713413724. 
  11. ↑ "Laissez-faire" Arxivat 1 October 2019 a Wayback Machine.. Encyclopædia Britannica Online. 2 March 2021. Retrieved 14 October 2022.
  12. ↑ Wu, Yu-Shan. Comparative Economic Transformations: Mainland China, Hungary, the Soviet Union, and Taiwan. Stanford University Press, 1995, p. 8. «In laissez-faire capitalism, the state restricts itself to providing public goods and services that the economy cannot generate by itself and to safeguarding private ownership and the smooth operation of the self-regulating market.» 
  13. ↑ «social democracy». A: Encyclopedia Britannica (en anglès). 
  14. ↑ «Mixed economy». Britannica.com. [Consulta: 5 febrer 2022].
  15. ↑ Miller, David (1998). "Social Democracy". In Craig, Edward (ed.). Routledge Encyclopedia of Philosophy. 8. Routledge. ISBN 9780415187138.
  16. ↑ Batson, Andrew (March 2017). "The State of the State Sector" Arxivat 12 November 2020 a Wayback Machine.. Gavekal Dragonomics. p. 4. Retrieved 19 August 2020. "While some may find these estimates low, they are not. Even in the statist 1960s–70s, SOEs in France and the UK did not account for more than 15–20% of capital formation; in the 1980s the developed-nation average was around 8%, and it dropped below 5% in the 1990s. SOEs' role in China is many times larger."
  17. ↑ Craig, Edward. Routledge Encyclopedia of Philosophy, Volume 8. Routledge, June 1998, p. 827. ISBN 978-0415187138. «In the second, mainly post-war, phase, social democrats came to believe that their ideals and values could be achieved by reforming capitalism rather than abolishing it. They favored a mixed economy in which most industries would be privately owned, with only a small number of utilities and other essential services in public ownership.» 
  18. ↑ "Social democracy". Jason P. Abbot. Routledge Encyclopedia of International Political Economy. Ed. R. J. Barry Jones. Taylor & Francis, 2001. 1410
  19. ↑ «Welfare state». A: Phillip Anthony O'Hara. Encyclopedia of Political Economy. Routledge, 1999. ISBN 0-415-24187-1. «The welfare state emerged in the twentieth century as one institutional form of this socially protective response. In the 1930s, the responses of emerging welfare states to the Great Depression were to the immediate circumstances of massive unemployment, lost output, and collapse of the financial and trading systems. Planning was not a key element in the response to the crisis of capitalism. Instead, the character of welfare state intervention can best be described as an 'interventionist drift', reflecting the spontaneous, uncoordinated reactions of the protective response.» 

Developed by StudentB